Jaime Zamorano: "El cielo de Sant Jordi es ocho veces peor que el de cala d'Hort"

el .

  • TCH
  • TCH
  • Jaime Zamorano
  • Jaime Zamorano

El físico y profesor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, uno de los mayores expertos de España en contaminación lumínica, explicó en el Club Diario de Ibiza que el cielo de Cala d'Hort es ocho veces más oscuro que el de Sant Jordi, tal y como demuestran los dos medidores que tiene instalados la Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) en ambos lugares para monitorizar la calidad del cielo.

Zamorano, en la última conferencia organizada por la AAE para conmemorar el 60 aniversario de la entidad, explicó que la contaminación lumínica causa también graves trastornos al ser humano pues altera los ritmos circadianos (los que adaptan nuestro organismo al día y a la noche) y, además, es también un perjuicio para las aves migratorias, que a menudo caen desorientadas por culpa de las luces.

"Iluminar más no significa iluminar mejor", manfiestó Zamorano, quien recordó que el gasto en alumbrado puede suponer hasta el 50% de la inversión de un Ayuntamiento, por lo que instó a las Administraciones a usar este recurso sin caer en el derroche.

El professor Jaime Zamorano explicarà els efectes de la contaminació lumínica al Club Diario de Ibiza

el .

Com a colofó del cicle de conferències que ha organitzat l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) per commemorar el seu 60è aniversari, aquest divendres, dia 11, tindrà lloc a les 20:00 hores al Club Diario de Ibiza la xerrada "Protecció dels nostres cels foscos i estrellats", a càrrec del professor Jaime Zamorano, del departament d'Astrofísica de la Universitat Complutense de Madrid i un dels majors experts nacionals en la matèria.

Durant la conferència, Zamorano explicarà els efectes que causa la contaminació lumínica no només damunt el cel estrellat, sinó també damunt el medi ambient i la salut humana. La proliferació de llum artificial provoca la "desaparició" de nombrosos objectes celestes dels telescopis, donat que és necessària una foscor total per poder contemplar i estudiar astres especialment tènues, com ara nebuloses o galàxies. Zamorano explicarà que il·luminar bé no significa sobreil·luminar, donat que és possible proporcionar llum a les zones urbanes que ho necessiten sense perjudicar el cel nocturn.

El futur de les ones gravitacionals, analitzat per Alicia Sintes a Eivissa

el .

Llegir article en castellà

La doctora en Astrofísica i codescubridora de les ones gravitacionals Alicia Sintes analitzà divendres al Club Diario de Ibiza l'estat de la investigació d'aquest fenomen i va exposar els projectes que estan en marxa per avançar en el seu coneixement. Sintes va afirmar, davant un públic format per unes 150 persones, que les ones gravitacionals permetran conèixer què va succeir en els primers moments de l'Univers, concretament una fracció de segon després del Big Bang. Ara només és possible saber què va passar 300.000 anys després del Big Bang. A més a més, va assenyalar que les ones gravitacionals aportaran una ingent quantitat d'informació sobre fenòmens i cossos celestes que ara romanen vetats al coneixement humà. Alicia Sintes va visitar al matí següent l'Observatori de Puis des Molins i, a la tarda, el de cala d'Hort, acompanyada per diversos membres de l'AAE.

Conferència de la doctora Alicia Sintes sobre ones gravitacionals

el .

La doctora en Física i investigadora del projecte LIGO per a la detecció de les ones gravitacionals, Alícia Sintes, pronunciarà divendres dia 28, a les 20,00 hores en el Club Diario de Ibiza, la conferència titulada 'Ones gravitacionals: les noves missatgeres de l'Univers'. En la seua xerrada, Alícia Sintes explicarà les claus que van permetre descobrir aquest fenomen, una de les principals fites de l'astrofísica assolides en el present segle. Què son les ones gravitacionals, què les genera, com es comporten, com es detecten i què ens expliquen seran algunes de les qüestions que exposarà la conferenciant en la seua intervenció. L'entrada serà lliure i està especialment recomanada per a estudiants de secundària.

L’AAE envia a les institucions un dossier sobre els efectes que provocarà la mansió projectada a cala d’Hort sobre l’observatori astronòmic

el .

  • TCH
  • TCH
  • TCH
  • TCH

L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) ha enviat a l’Ajuntament de Sant Josep i a la conselleria de Medi Ambient del Govern balear un complet dossier sobre els perjudicis que causaria la construcció d’una gran mansió just davant l’observatori astronòmic de cala d’Hort, degut a la contaminació lumínica que generen aquests tipus de construccions.

Aquest estudi demostra, segons els mesuraments periòdics efectuats per l’AAE sobre la qualitat del cel, que la foscor de la volta celeste a aquesta zona és molt alta durant el mes de gener però decau de manera apreciable durant el mes de juliol, en plena temporada turística, com a conseqüència de l’increment de llums artificials tant en aquest indret com a tota l’illa en general.

Les gràfiques que conté l’estudi demostren, a més a més, que fins i tot en les èpoques de major qualitat del cel, s’aprecien corbes de baixada coincidint amb la presència d’alguna construcció important a les rodalies de l’observatori. Això demostra que les edificacions situades a prop del telescopi, encara que no siguin grans conjunts urbans, tenen una afecció directa sobre la qualitat del cel.

L’AAE considera que la construcció de l'habitatge projectat tendrà una forta repercussió sobre les feines d’investigació que fa l’observatori, centrades en el descobriment d’asteroides i en l’obtenció de fotografies de gran resolució d’espai profund, algunes d’elles distingides per la NASA. També afectarà les activitats de divulgació que es fan allà amb centres educatius i grups de veins.

L’observatori de Cala d’Hort, que és propietat del Consell Insular d’Eivissa, ha descobert fins la data 200 asteroides, alguns d’ells potencialment perillosos per a la Terra, i ja han rebut la corresponent assignació oficial per part dels corresponents organismes oficials. Com més llum artificial hi hagi en els voltants, menys objectes d’aquest tipus es poden descobrir, donat que es tracta de cossos molt poc brillants, i si el cel no és completament fosc, poden passar inadvertits al telescopi. D’aquí l’extrema importància de preservar la qualitat del cel a aquesta zona de manera molt especial.

L’AAE ja ha mantingut una reunió amb l’alcalde de Sant Josep, Sr. Josep Marí Ribas, sobre aquest tema, i en té demanada una altra amb el director general d’Espais Naturals del Govern balear, sr. Miquel Mir, per tal de demanar-lis que tenguin en compte l’impacte de contaminació lumínica que causaria aquesta mansió a l’hora d’adoptar les resolucions administratives pertinents. L’Agrupació, que ja els ha enviat també aquest dossier, recorda que la contaminació lumínica és un impacte que en cap moment han tengut en compte ni la conselleria de Medi Ambient ni l’Ajuntament de Sant Josep, i que hauria de ser suficient motiu, per si sol, per denegar la llicència sol·licitada per una empresa.

L’Agrupació insta ambdues institucions a usar les eines legals que tenen al seu abast per preservar l'única instal·lació científica de què disposa el municipi de Sant Josep, i que tants bons fruits està donant des que fou inaugurat, el 2011.

Eivissa, 18 d’octubre de 2016