L’Observatori de Puig des Molins va rebre 1.300 visitants l’any 2017

el .

  • Sinus Iridium - Joan Lluis Ferrer/AAE
  • Nebulosa del Vel.- Faustino Márquez/AAE
  • Sessió d'observació al TCH.- AAE
  • Sinus Iridium - Joan Lluis Ferrer/AAE
  • Nebulosa del Vel.- Faustino Márquez/AAE
  • Sessió d'observació al TCH.- AAE

El Telescopi de Cala d’Hort va descobrir sis nous asteroides

L’Observatori de Puig des Molins (OPM), propietat de l’Ajuntament d’Eivissa i gestionat per l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE), ha rebut durant l’any 2017 un total de 1.300 visitants, que han pogut gaudir de l’observació dels astres del Sistema Solar amb els telescopis d’aquesta instal.lació.

Aquesta xifra, lleugerament superior a la de l’any anterior, demostra la gran demanda que hi ha a Eivissa d’activitats relacionades amb l’astronomia i l’interès que té la població per conèixer els nostres veïns planetaris. Durant els torns de visites establerts (dimarts, dimecres i dijous, amb cita prèvia), centenars d’estudiants i també grups de particulars han pogut contemplar els cràters de la Lluna, els anells de Saturn o la complexa atmosfera de Júpiter i els seus satèlits. També, gràcies al telescopi solar que es posa en funcionament els dimecres al matí, s’han pogut contemplar les taques solars i les potents fulguracions que emet l’astre rei.

L’AAE conclou el primer estudi sobre la qualitat del cel nocturn a l’illa d’Eivissa

el .

  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Les quadrícules amb colors més foscos representen cels també més foscos
  • Les quadrícules amb colors més foscos representen cels també més foscos
  • El valor 21 indica cels molt foscos, i per davall de 20 existeix contaminació lumínica

L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa comprova que la qualitat general del firmament és bona, però cal adoptar mesures legals per evitar l’amenaça de la contaminació lumínica.

L'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) presenta el primer estudi de la lluentor del cel nocturn a l'illa d'Eivissa, que ha estat assessorat i dirigit pel professor Jaime Zamorano, del Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid. El mapa realitzat és el primer a cobrir gairebé la totalitat de l'illa amb la distribució espacial de la lluentor del cel nocturn. Aquest estudi té com objectiu posar de manifest el problema de la contaminació lumínica i la seua incidència a la nostra illa, preservar les zones que encara gaudeixen d'una foscor considerable i intentar que aquesta contaminació lumínica es redueixi al llarg del temps d'una manera racional.

L'AAE pretén que aquest estudi sigui un referent per tal de conscienciar les diferents administracions i a la ciutadania en general, de cara a preservar i millorar el cel fosc de les Pitiüses. Un cel sense llums artificials és esencial per la pràctica de l’astronomia, però també per a l’adequat descans de les persones i la preservació de les espècies silvestres.

NGC 6960, la nebulosa del Velo

el .

  • Nebulosa del Velo

Read in English

A veces la naturaleza se confabula para ofrecernos un espectáculo delicado y maravilloso a partir de un desastre. La nueva imagen que la Agrupació Astronòmica d'Eivissa presenta es un buen ejemplo de ello: NGC6960, también conocida como “La escoba de la Bruja”, “El dedo de Dios” o “La nebulosa filamentosa”.

NGC6960 se localiza en la constelación del Cisne, a una distancia aproximada de 2100 años luz de nosotros. Fue descubierta el 5 de septiembre de 1784 por William Herschel y destaca por las curiosas y sutiles estructuras filamentosas que presenta. NGC6960 es una de las partes más brillantes de un gigantesco resto o remanente de supernova con forma de donut gigante llamado “El Bucle del Cisne” o “Nebulosa del Velo” y que presenta un tamaño aparente en el cielo nocturno de seis lunas llenas. Al extenderse aparentemente en el cielo sobre un área tan grande, el brillo superficial es bastante bajo, por lo que la nebulosa es difícil de ver incluso con un telescopio de aficionado. La estrella brillante de la imagen es 52 Cygni, visible a simple vista desde un lugar oscuro pero sin ninguna relación con el antiguo remanente de supernova. Recordemos que una supernova es la muerte violenta en forma de explosión de una estrella masiva y que en esta ocasión tuvo lugar hace unos 8000 años.

L’Observatori de Puig des Molins fotografia els cràters de la Lluna

el .

  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato
  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato

L’Observatori de Puig des Molins ha iniciat l’any 2017 continuant amb la seua tasca d’obtenció de fotografies del Sistema Solar, en concret de la Lluna. En una sèrie de cinc imatges diferents s’observen diferents regions del nostre satèl·lit amb un grau de resolució que permet discernir accidents geogràfics de només un kilòmetre de longitud. Una de les regions fotografiades és la de Sinus Iridum, que sembla una badia envoltada de mar, però que és el que queda d’un antic cràter que fou parcialment inundat per lava volcànica fa uns 3.800 milions d’anys. Una altra de les imatges mostra el cràter Copernicus, un dels més grans i coneguts de la Lluna, amb 95 kilòmetres de diàmetre i unes parets laterals que assoleixen els 3.700 metres d’altura. El cràter més gran de la cara visible de la Lluna, no obstant, és Clavius, amb 231 kilòmetres de diàmetre i que conté altres cràters importants al seu interior. En la imatge que mostra Clavius s’aprecia també, a la part inferior, el cràter Tycho. Bullialdus crater, per altra banda, és l’accident geogràfic més destacable d’aquesta curiosa regió lunar, que mostra les restes d’antics cràters quasi totalment inundats per la lava i dels que només sobresurt la seua corona circular; també s’hi aprecien unes curioses línies en forma de canals, anomenades Hippalus Rilles. Finalment, la imatge anomenada Plato crater mostra aquesta coneguda formació lunar, de 104 kilòmetres de diàmetre, devora la qual hi ha una espècie d’illes enmig de la mar que són els anomenats Montes Teneriffe. Les imatges foren obtingudes amb el telescopi C14 de l’OPM el 8 de gener de 2017, amb la càmera planetària ASI 120 monocroma, a focal nativa, per Joan Lluís Ferrer.

A la venta el calendario de la AAE para 2017

el .

  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017

La Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) ha editado un calendario con las mejores fotografías obtenidas desde el Telescopio de Cala d’Hort y el Observatorio de Puig des Molins a lo largo de los últimos años. Se trata de un repertorio de espectaculares imágenes del Universo capturadas desde nuestra isla por los miembros de la AAE. Galaxias, nebulosas y cúmulos estelares protagonizan esta recopilación que te acompañará a lo largo de todo el año y que te permitirá disfrutar de la belleza del Cosmos.

El calendario de la AAE de 2017 está a la venta por tan sólo 8 euros hasta el fin de existencias y puede conseguirse en el Observatorio de Puig des Molins (calle Lucio Oculacio, 29) los días de visita pública: martes y jueves de 20.30 a 22.00 horas y los miércoles de 10.30 a 12.00 horas.

Si lo prefieres, puedes descargártelo de forma totalmente gratuita en formato pdf pinchando aquí.

Por sólo unos pocos euros más puedes llevarte la GUIA DEL CIELO 2017, un librito indispensable para conocer los principales eventos astronómicos del año: eclipses, fases lunares, aparición de los diferentes planetas, constelaciones mes a mes, objetos de cielo profundo… todo ello en un lenguaje asequible y enfocado a usuarios que no dispongan de grandes telescopios.