Noticias

L’AAE envia a les institucions un dossier sobre els efectes que provocarà la mansió projectada a cala d’Hort sobre l’observatori astronòmic

el .

  • TCH
  • TCH
  • TCH
  • TCH

L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) ha enviat a l’Ajuntament de Sant Josep i a la conselleria de Medi Ambient del Govern balear un complet dossier sobre els perjudicis que causaria la construcció d’una gran mansió just davant l’observatori astronòmic de cala d’Hort, degut a la contaminació lumínica que generen aquests tipus de construccions.

Aquest estudi demostra, segons els mesuraments periòdics efectuats per l’AAE sobre la qualitat del cel, que la foscor de la volta celeste a aquesta zona és molt alta durant el mes de gener però decau de manera apreciable durant el mes de juliol, en plena temporada turística, com a conseqüència de l’increment de llums artificials tant en aquest indret com a tota l’illa en general.

Les gràfiques que conté l’estudi demostren, a més a més, que fins i tot en les èpoques de major qualitat del cel, s’aprecien corbes de baixada coincidint amb la presència d’alguna construcció important a les rodalies de l’observatori. Això demostra que les edificacions situades a prop del telescopi, encara que no siguin grans conjunts urbans, tenen una afecció directa sobre la qualitat del cel.

L’AAE considera que la construcció de l'habitatge projectat tendrà una forta repercussió sobre les feines d’investigació que fa l’observatori, centrades en el descobriment d’asteroides i en l’obtenció de fotografies de gran resolució d’espai profund, algunes d’elles distingides per la NASA. També afectarà les activitats de divulgació que es fan allà amb centres educatius i grups de veins.

L’observatori de Cala d’Hort, que és propietat del Consell Insular d’Eivissa, ha descobert fins la data 200 asteroides, alguns d’ells potencialment perillosos per a la Terra, i ja han rebut la corresponent assignació oficial per part dels corresponents organismes oficials. Com més llum artificial hi hagi en els voltants, menys objectes d’aquest tipus es poden descobrir, donat que es tracta de cossos molt poc brillants, i si el cel no és completament fosc, poden passar inadvertits al telescopi. D’aquí l’extrema importància de preservar la qualitat del cel a aquesta zona de manera molt especial.

L’AAE ja ha mantingut una reunió amb l’alcalde de Sant Josep, Sr. Josep Marí Ribas, sobre aquest tema, i en té demanada una altra amb el director general d’Espais Naturals del Govern balear, sr. Miquel Mir, per tal de demanar-lis que tenguin en compte l’impacte de contaminació lumínica que causaria aquesta mansió a l’hora d’adoptar les resolucions administratives pertinents. L’Agrupació, que ja els ha enviat també aquest dossier, recorda que la contaminació lumínica és un impacte que en cap moment han tengut en compte ni la conselleria de Medi Ambient ni l’Ajuntament de Sant Josep, i que hauria de ser suficient motiu, per si sol, per denegar la llicència sol·licitada per una empresa.

L’Agrupació insta ambdues institucions a usar les eines legals que tenen al seu abast per preservar l'única instal·lació científica de què disposa el municipi de Sant Josep, i que tants bons fruits està donant des que fou inaugurat, el 2011.

Eivissa, 18 d’octubre de 2016

Rafael Rebolo desvetlla que planetes semblants a la Terra inunden l'Univers

el .

Leer en castellano

El director de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, Rafael Rebolo, va explicar a la seua intervenció al Club Diario de Ibiza que aproximadament un 50% de les estrelles poden tenir exoplenetes i que, d’aquests, la gran majoria serien de tipus terrestre, és a dir, de superfície rocosa i sòlida.

Rebolo, en la primera conferència del cicle organitzat per l’AAE per celebrar el seu 60 aniversari, va congregar unes 230 persones a la sala i va explicar els mètodes que s’empren per descobrir exoplentes. El primer d’ells consisteix en mesurar, amb gran precisió i detall, la velocitat amb què es mou una estrella per descobrir alteracions periòdiques en aquest moviment. Aquests canvis demostren la presència de planetes al seu voltant. L’altre consisteix en la tècnica dels eclipsis, amb la qual es mesura la baixada de la lluminositat de les estrelles quan un planeta hi passa per davant. Durant aquest trànsit es produeix una disminució d’aquesta lluminositat i en funció de quina sigui aquesta reducció es poden deduir diverses característiques del planeta.

Rafael Rebolo va parlar també de l’instrumental que s’empra per descobrir planetes a altres estrelles, especialment els espectròmetres i els telescopis espacials de gran diàmetre, tot i que també s’empren telescopis terrestres, com ara els situats a l’illa de La Palma (Canàries), dels quals és responsable el propi Rebolo.

La propera conferència la pronunciarà el dia 28 d’octubre la doctora Alícia Sintes, membre de l’equip que va descobrir les ones gravitacionals. Aquest serà, precisament, el tema de la seua xerrada.

El director de l'Institut d'Astrofísica de Canàries parla sobre exoplanetes aquest divendres a Eivissa

el .

 
El director de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), Rafael Rebolo, parlarà aquest divendres a Eivissa sobre els darrers descobriments efectuats en relació als exoplanetes, en el decurs d'una conferència titulada "Exoplanetes: buscant mons semblants a la Terra". L'acte tindrà lloc a les vuit de la tarda a la sala del Club Diario de ibiza. Rebolo serà presentat per l'astrònom de l'AAE Ignacio de la Cueva.
 
Aquesta és la primera de tres conferències que organitza l'AAE amb motiu del seu 60è aniversari. La segona serà pronunciada el 28 d'octubre per Alícia Sintes, professora de la Universitat de les Illes Balears que va participar en el descobriment de les ones gravitatòries i que exposarà els detalls d'aquest descobriment, un dels més importants del segle XXI en el camp de l'astrofísica.
 
El cicle conclourà l'11 de novembre amb una conferència de José Luis Zamorano, de la Universitat Complutense de Madrid, sobre contaminació lumínica i els seus efectes sobre la investigació astronòmica, el medi ambient i fins i tot la salut humana.
 
Totes les conferències tindran lloc al Club Diario de Ibiza i l'entrada és lliure i gratuïta.

Globular cluster M15 captured from cala d'Hort

el .

  • M15
  • M15

This ball of over 100,000 stars is a relic from the early years of our galaxy, the Milky Way, and continues to orbit around its center. M15 is one of the some 150 remaining globular clusters, and it's known for being easily visible with binoculars. M15 is about 35,000 light-years away in the constellation Pegasus. In its center there's one of the densest concentration of stars known, with numerous pulsars and variable stars. It is believed that the center of M15 could also host a massive black hole. Another special feature of this filed are the diffuse molecular clouds which span throughout it, conferring M15 a mistery halo.

The image has been processed by Rubén Quejigo Gutiérrez, member of AAE, using 17 red subframes, 11 green subframes, 16 blue subframes and 126 luminance subframes, all of them 300 seconds exposure shots, amounting to a total exposure of 14 hours and 10 minutes. Subframes were captured by the AAE between Juny 2013 and August 2014 using the 20 inches aperture "Telescopi de Cala d'Hort" (TCH), located in Ibiza island, Spain.


Esta bola de más de 100.000 estrellas es una reliquia de los primeros años de nuestra galaxia, la Vía Láctea, y continúa en órbita alrededor de su centro. M15 es uno de los aproximadamente 150 cúmulos globulares que quedan, y se caracteriza por ser fácilmente visible con prismáticos. M15 se encuentra a unos 35.000 años luz de distancia en la constelación de Pegaso. En el centro se encuentra una de las concentraciones de estrellas más densas conocidas, con numerosos púlsares y estrellas variables. Se cree que en el centro de M15 podría haber también un agujero negro masivo. Llaman también la atención las nubes moleculares difusas que se extienden por todo el campo y que dotan a M15 de un halo de misterio.

La imagen ha sido procesada por Rubén Quejigo Gutiérrez, miembro de la AAE, utilizando 17 imágenes de rojo, 11 de verde, 16 de azul y 126 de luminancia, cada una de ellas de 300 segundos de exposición, lo cual representa una exposición total de 14 horas y 10 minutos. Las imágenes fueron capturadas por la AAE entre junio de 2013 y agosto de 2014 mediante el Telescopio de Cala d’Hort (TCH), de 500 mm de abertura, ubicado en la isla de Ibiza (España).


Aquesta bola de més de 100.000 estrelles és una relíquia dels primers anys de la nostra galàxia, la Via Làctia, i continua en òrbita alrededor del seu centre. M15 és un dels aproximadament 150 cúmuls globulars que queden, i es caracteritza per ser fàcilment visible amb prismàtics. M15 es troba a uns 35.000 anys llum de distància en la constel·lació Pegàs. Al seu centre es troba una de les concentracions d'estrelles més denses conegudes, amb nombrosos púlsars i estrelles variables. Es creu que al centre d'M15 podria haver també un forat negre massiu. Criden també l'atenció els núvols moleculars difusos que s'estenen per tot el camp i que confereixen M15 d'un halo de misteri.

La imatge ha estat processada per Rubén Quejigo Gutiérrez, membre de l'AAE, emprant 17 imatges de vermell, 11 de verd, 16 de blau i 126 de luminància, cada una d'elles de 300 segons d'exposició, la qual cosa representa una exposició total de 14 hores i 10 minuts. Les imatges foren capturades per l'AAE entre juny de 2013 i agost de 2014 mitjançant el Telescopi de Cala d'Hort (TCH) de 500 mm d'obertura, ubicat a l'illa d'Eivissa (Espanya).

La AAE estudia la atmósfera de Júpiter desde Puig des Molins

el .

  • Evolución de los rasgos de Júpiter
 

El telescopio principal del Observatorio de Puig des Molins ha podido captar la evolución de la atmósfera de Júpiter en el periodo de dos meses, desde el 2 de febrero hasta el 2 de abril de 2016. Dos imágenes correspondientes a ambas fechas revelan los cambios que se han producido en dicho periodo en los grandes sistemas nubosos que caracterizan la superficie joviana.

El principal y más llamativo de esos cambios es el que afecta a su Gran Mancha Roja (GMR), un inmenso torbellino de casi 18.000 kilómetros de longitud, que en la imagen C de febrero se observa rodeada en su parte superior por un arco continuo, mientras que dos meses después (C’) dicho arco aparece roto de forma clara justo encima de la mancha. Por otra parte, las imágenes A y A’ revelan con qué rapidez se ha desarrollado una larguísima cadena de ensortijadas turbulencias a la izquierda de la Gran Mancha Roja durante este periodo. En febrero, este sistema era mucho más corto que en abril. Destaca también una evidente reducción del número de vórtices o torbellinos que había al sur de la GMR. Al menos uno de ellos ha desaparecido.

Esta es la primera vez que la AAE realiza un seguimiento metódico de la evolución de la superficie de Júpiter. Los datos obtenidos son transmitidos al Planetary Virtual Observatory Laboratory (PVOL) de la Universidad del País Vasco, uno de los principales bancos de fotos planetarias de todo el mundo, que es usado por los científicos para seguir las dinámicas atmosféricas de los planetas gaseosos.