Noticias

The AAE snaps the Andromeda Galaxy from cala d'Hort - La AAE fotografía la Galaxia de Andrómeda desde Cala d’Hort

el .

  • M31

The Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) publishes a new high-resolution picture obtained with the Cala d'Hort Telescope (TCH), that one corresponding to the Andromeda Galaxy (M31), located at a distance of about 2.5 million light years away in the constellation of the same name. It is, by far, the closest elliptical galaxy to the Milky Way and is often regarded as its twin.
 
The image, processed by Marco Antonio Yuste Moreno, was obtained from 286 different subframes of this celestial body, captured over numerous nights through the years 2014 to 2015, and distributed in Luminance (198 subframes), Red (30), Green (18), Blue (30) and Hydrogen Alpha (10) filters. All these subframes were combined to enhance all the details of this galactic field, amounting to a total exposure of 31 hours.
 
The photograph was made possible by the 500-mm aperture telescope "TCH", owned by the Consell d’Eivissa and located at the Ses Païsses observatory in Cala d'Hort, and by its high-resolution SBIG-STL-11000XM camera.

La Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) ha obtenido una nueva fotografía de alta resolución desde el Telescopio de Cala d’Hort (TCH), esta vez correspondiente a la Galaxia de Andrómeda (M31), situada en la constelación del mismo nombre y que dista de nosotros 2,5 millones de años luz. Es, con diferencia, la galaxia elíptica más cercana a la Vía Láctea, de la que es considerada prácticamente gemela.

La instantánea, procesada por Marco Antonio Yuste, ha sido obtenida mediante la toma de 286 imágenes diferentes de este cuerpo celeste, en los canales de Luminancia (198 fotos), Rojo (30), Verde (18), Azul (30) e Hidrógeno Alfa (10), que se han combinado posteriormente en el habitual sistema de procesado para que afloren todos los detalles que contiene este campo galáctico. Todas estas imágenes suman un total de 31 horas de exposición y fueron obtenidas a lo largo de numerosas noches entre los años 2014 y 2015 desde el TCH.

La fotografía ha sido posible gracias al telescopio de 500 milímetros de abertura, propiedad del Consell de Eivissa, instalado en el observatorio de ses Païsses de Cala d’Hort, y a su cámara SBIG-STL-11000XM, de gran resolución.

Jaime Zamorano: "El cielo de Sant Jordi es ocho veces peor que el de cala d'Hort"

el .

  • TCH
  • TCH
  • Jaime Zamorano
  • Jaime Zamorano

El físico y profesor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, uno de los mayores expertos de España en contaminación lumínica, explicó en el Club Diario de Ibiza que el cielo de Cala d'Hort es ocho veces más oscuro que el de Sant Jordi, tal y como demuestran los dos medidores que tiene instalados la Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) en ambos lugares para monitorizar la calidad del cielo.

Zamorano, en la última conferencia organizada por la AAE para conmemorar el 60 aniversario de la entidad, explicó que la contaminación lumínica causa también graves trastornos al ser humano pues altera los ritmos circadianos (los que adaptan nuestro organismo al día y a la noche) y, además, es también un perjuicio para las aves migratorias, que a menudo caen desorientadas por culpa de las luces.

"Iluminar más no significa iluminar mejor", manfiestó Zamorano, quien recordó que el gasto en alumbrado puede suponer hasta el 50% de la inversión de un Ayuntamiento, por lo que instó a las Administraciones a usar este recurso sin caer en el derroche.

El professor Jaime Zamorano explicarà els efectes de la contaminació lumínica al Club Diario de Ibiza

el .

Com a colofó del cicle de conferències que ha organitzat l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) per commemorar el seu 60è aniversari, aquest divendres, dia 11, tindrà lloc a les 20:00 hores al Club Diario de Ibiza la xerrada "Protecció dels nostres cels foscos i estrellats", a càrrec del professor Jaime Zamorano, del departament d'Astrofísica de la Universitat Complutense de Madrid i un dels majors experts nacionals en la matèria.

Durant la conferència, Zamorano explicarà els efectes que causa la contaminació lumínica no només damunt el cel estrellat, sinó també damunt el medi ambient i la salut humana. La proliferació de llum artificial provoca la "desaparició" de nombrosos objectes celestes dels telescopis, donat que és necessària una foscor total per poder contemplar i estudiar astres especialment tènues, com ara nebuloses o galàxies. Zamorano explicarà que il·luminar bé no significa sobreil·luminar, donat que és possible proporcionar llum a les zones urbanes que ho necessiten sense perjudicar el cel nocturn.

El futur de les ones gravitacionals, analitzat per Alicia Sintes a Eivissa

el .

Llegir article en castellà

La doctora en Astrofísica i codescubridora de les ones gravitacionals Alicia Sintes analitzà divendres al Club Diario de Ibiza l'estat de la investigació d'aquest fenomen i va exposar els projectes que estan en marxa per avançar en el seu coneixement. Sintes va afirmar, davant un públic format per unes 150 persones, que les ones gravitacionals permetran conèixer què va succeir en els primers moments de l'Univers, concretament una fracció de segon després del Big Bang. Ara només és possible saber què va passar 300.000 anys després del Big Bang. A més a més, va assenyalar que les ones gravitacionals aportaran una ingent quantitat d'informació sobre fenòmens i cossos celestes que ara romanen vetats al coneixement humà. Alicia Sintes va visitar al matí següent l'Observatori de Puis des Molins i, a la tarda, el de cala d'Hort, acompanyada per diversos membres de l'AAE.

Conferència de la doctora Alicia Sintes sobre ones gravitacionals

el .

La doctora en Física i investigadora del projecte LIGO per a la detecció de les ones gravitacionals, Alícia Sintes, pronunciarà divendres dia 28, a les 20,00 hores en el Club Diario de Ibiza, la conferència titulada 'Ones gravitacionals: les noves missatgeres de l'Univers'. En la seua xerrada, Alícia Sintes explicarà les claus que van permetre descobrir aquest fenomen, una de les principals fites de l'astrofísica assolides en el present segle. Què son les ones gravitacionals, què les genera, com es comporten, com es detecten i què ens expliquen seran algunes de les qüestions que exposarà la conferenciant en la seua intervenció. L'entrada serà lliure i està especialment recomanada per a estudiants de secundària.